miércoles, 28 de septiembre de 2016

Bon vent, Moniato.


Internet és el que té. Des de sempre. Tens la pantalla de l’ordinador i parles, a través d’ella, amb persones que tenen les seues pors i els seus fantasmes, però tu els idealitzes de manera que crees un vincle, diguem-ne, especial. I fins i tot, sorgeix l’amor. Bé, no lo llames amor cuando quieres decir sexo, si vols. Recorde aquells hilarants Diarios de Patricia on es trobaven cara a cara persones ‘enamorades’ gràcies a Internet i on s’han vist resultats de tots els colors, des de besos apassionats com si foren els actors de De aquí a la eternidad, a fugir pel carrer del mig.

Idealitzar. Eixe perill o eixa beneïda activació neuronal que ens permet viure més feliços. Com el mite de la caverna de Plató. Però llevant la fullaraca i filtrant les persones tòxiques, els trolls i els falsos votants del PP a ritme de Gürtel, la xarxa és un bon lloc per a aprendre, per a fer relacions professionals i, sobre tot, per a entretindre’s. Internet, i totes les xarxes socials que la conformen, és un viver de talent. I igual d’important és triar amb qui vas per la senda de la vida 2.0 com per la vida de sabata, calcetí i ruixats de tardor.

I @moniato1 era un d’ells. Poca cosa sabíem els que no el coneixíem personalment. Només que darrere del compte hi havia una persona reivindicativa amb molt de sentit de l’humor, que no deixava de posar el dit en la fita, però sempre arrencant un somriure a tot aquell que llegia les seues piulades. L´idealitzàvem jove, patidor i esportiste a la força, per prescripció mèdica, i sempre serà part d’un xicotet grup on la privacitat ens permetia poder desbarrar de tots aquells que, entre altres coses, no tenen sentit de l’humor.

La vida, esta perra vida, ens ha llevat a @moniato1, Hèctor per a la família i amics de carn. I dic de carn perquè, sense haver-lo conegut, tots els que hem compartit alguna piulada o algun debat ens considerem amics del xicot. I, com si d’un Bowie de Twitter fora, la seua darrera piulada té ara, amb el context, forma d’epitafi virtual.


Bon vent, amic. Guarda’ns lloc i demana copes per a quan ens toque. 

El món és un poc més bort sense tu.


No hay comentarios:

Publicar un comentario